La major incògnita de les eleccions catalanes, la data

Com és sabut, la celebració d’eleccions requereix el desplegament de nombrosos recursos i efectius per garantir el dret a vot de tota la ciutadania. Un esforç que necessita de la planificació i gestió adequades, obstaculitzades aquest any per l’evolució de la pandèmia. Per aquest motiu, a poc més d’un mes de la seva celebració, cada vegada més veus, inclús membres del Govern a micro tancat, plantegen l’oportunitat d’aplaçar-les.

De moment, Catalunya té una data fixada, el 14 de febrer. No obstant això, a mida que s’apropa el dia sorgeixen alguns dubtes: Està confirmat que es celebraran en la data fixada? Poden posposar-se? I, en aquest cas, existeix un termini màxim de temps per a la nova convocatòria, o la pròrroga dependria exclusivament dels indicadors de salut pública? Poden les forces polítiques en el govern treure profit de la situació i la incertesa actual per a obtenir el millor rèdit electoral possible?

De moment, el govern català ha aprovat un decret que regula algunes de les qüestions tècniques per a la celebració dels comicis, en el qual s’inclouen normes complementàries derivades de la situació pandèmica. Com a novetats, s’ha creat la figura del responsable de seguretat sanitària, que haurà d’assegurar el compliment de les mesures de salut pública vigents durant la jornada, i s’incorporen els acords de la Junta Electoral Central sobre les especificitats del vot per correu adaptades a l’actual situació sanitària.

No obstant això, hi ha la possibilitat que les eleccions es posposin. El setembre passat, la Comissió Jurídica Assessora, un òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, ja va emetre un dictamen en el qual establia l’obligació del Govern de vetllar per l’equilibri entre la protecció de la salut pública i la celebració d’un procés electoral amb totes les garanties.

La data límit per a avaluar la situació i prendre la decisió és divendres que ve 15 de gener, dues setmanes abans que comenci oficialment la campanya, per la qual cosa caldrà estar molt pendent d’aquesta deadline que s’ha fixat el propi Govern.

El que sembla indubtable és que la situació està empitjorant, el que es constata amb el creixement dels indicadors sobre contagis i de la pressió en els centres hospitalaris de Catalunya. Davant l’avanç de la crisi, l’executiu ha decidit implementar noves mesures més restrictives sobre la mobilitat i l’activitat econòmica, que podrien ser un clar presagi per a l’ajornament. De fet, el passat 4 de desembre el Govern va mantenir una primera reunió amb els diferents grups parlamentaris per a compartir els escenaris i protocols en els quals estan treballant. D’un total de nou possibles escenaris, dos d’ells preveuen posposar les eleccions; això es donaria en el cas d’un confinament total de la població o que existeixi una restricció absoluta d’activitats socials en molts sectors. El conseller d’Acció Exterior i també responsable del procés electoral, Bernat Solé, va afirmar que la decisió final es prendria “tenint en compte únicament el punt de vista epidemiològic”.

Evolució pandèmica a part, els càlculs polítics interns dels partits de Govern fan que les opcions d’ajornar-les guanyin enters. D’una banda, ERC ha estat al capdavant de dues conselleries clau en la gestió de la pandèmia, blanc de les crítiques més dures a nivell polític, empresarial, social i mediàtic, com s’ha vist recentment amb els problemes de vacunació. Retardar les eleccions fins a la primavera podria permetre-li baixar el perfil dels seus consellers més polèmics (Vergés i El Homrani) i consolidar a Aragonès, un candidat poc conegut. D’altra banda, Junts reconeix en privat que necessita temps per a millorar el seu posicionament en les enquestes, , i això sense el “efecte Illa” incorporat.

Com a argument a favor de l’ajornament, el Govern compta que Galícia i el País Basc ja van passar per aquesta situació l’any passat. En totes dues autonomies les eleccions estaven previstes per al mes d’abril, però la irrupció de la crisi sanitària va obligar al fet que se celebressin finalment a mitjans de juliol. Per això, els presidents en funcions -Feijóo i Urkullu, respectivament- van aprovar un decret de suspensió de les eleccions després d’acordar la nova data dels comicis amb la resta de les forces polítiques parlamentàries. Es van considerar diverses possibilitats tenint en compte la previsió de noves ones de contagi i es van presentar informes dels respectius departaments de salut. Els dos líders polítics van haver de fer front a una situació sense precedents i van haver de buscar solucions a una situació de buit legal, que al seu torn continua sent objecte de debat per part d’experts constitucionalistes.

Part de l’èxit d’aquests ajornaments es deu al fet que els executius basc i gallec van fer de la necessitat virtut i van aconseguir consens amb l’oposició per al canvi de data. No obstant això, la situació política catalana, crispada fins a la medul·la, podria generar una coalició impossible entre l’oposició (des de C’s a la CUP), fent que el Govern es desgasti encara més, sumant a les crítiques per la gestió de la pandèmia l’intent de manipulació “model Trump” dels comicis per al seu benefici. Veurem.