El proper Govern serà d’esquerres o no serà

El regal de Nadal per als diputats catalans ha estat la dissolució del Parlament, i els ha vingut amb quatre dies d’antelació. Es tracta d’un punt i apart per a una legislatura en què s’ha sabut mantenir un to conciliador. Sens dubte han estat mesos peculiars, començant per tres investidures de President fallides (el mateix Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull), passant per desacords públics i constants en el si del govern de coalició, la gestió de la crisi sanitària, el Parlament online… per a finalment acabar amb la primera dissolució automàtica de la història de la cambra catalana. 

Malgrat tot el soroll, el Parlament ha donat llum verda a 32 noves lleis, moltes d’elles fruit dels acords entre el Govern i En Comú Podem (els Comuns), és a dir, el partit de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, una força motriu també en la política autonòmica. En aquest sentit, el text legislatiu estrella va ser la Llei de Pressupostos, adoptada l’abril passat, la primera llei pressupostària aprovada des de 2017, després de tres anys de pròrrogues. Els pressupostos, amb un caràcter “marcadament social”, segons els seus promotors, han servit de línia de sortida per a regulacions que mostren el viratge sistèmic de la política catalana cap a l’esquerra i l’expansió de la despesa pública. Exemple d’això han estat la llei de limitació dels preus del lloguer, la creació de la polèmica “Agència de la Natura” o la llei sobre l’atenció pública de la salut bucodental.

A la banda de la promoció econòmica, hi ha hagut poques iniciatives. Destacable és la llei de facilitació de l’activitat econòmica, que aplica el principi “Only Once” pel qual empreses i emprenedors només hauran d’aportar una única vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions. Una altra iniciativa interessant és la llei d’àrees de promoció econòmica i urbana (anomenades comunament APEU), que proposa crear un model d’entitat associativa configurada com una associació privada que, sota la tutela dels municipis, promocioni i millori la competitivitat de les àrees econòmiques urbanes amb la col·laboració dels propietaris de locals comercials.

També en el costat empresarial, no hem d’oblidar-nos d’iniciatives que han fracassat, com la polèmica llei de Cambres de Comerç, que, segons la seva memòria, hauria de servir per a “vetllar per la sostenibilitat financera de les Cambres” i “desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cambres prevista en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. Curiosament, aquesta ha estat una de les iniciatives que més espai mediàtic ha aconseguit, en part perquè el seu impulsor “en l’ombra” és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, flamant candidat de JxCat a les eleccions de febrer i exponent de l’independentisme empresarial més contundent.

La llei, impulsada personalment per Torra, va generar tanta tensió que va permetre crear una aliança impossible entre Foment del Treball, la gran patronal catalana (poc amiga de la unilateralitat independentista), PIMEC (la patronal de les Pimes catalanes, moderada en termes independentistes) i del sindicat CCOO, per considerar que “amenaçava la pròpia essència de la participació institucional, del diàleg social i de la concertació social a Catalunya”. Malgrat no poder tramitar-se en la cambra, la veritat és que un dels seus objectius s’ha complert en els últims dies de l’any; el dia després de la dissolució del Parlament el Govern va aprovar transferir 2,5 milions d’euros a les cambres catalanes per a “garantir la seva capacitat de continuar atenent la demanda de suport per part de les empreses, especialment les sobrevingudes per la pandèmia”.

A aquests antecedents els hi hem de sumar que, per una banda, el PSC ha fet una declaració d’intencions presentant l’actual ministre de sanitat, Salvador Illa, com a candidat a la Presidència i, que per l’altra, la candidata de JxCat, Laura Borràs, es considera una persona d’esquerres. Així doncs, totes les possibilitats que entrelluquen les enquestes del 14 de febrer passarien per un govern progressista (vegeu una reedició de l’acord Junts-ERC o un Tripartit de PSC, ERC i Comuns).

Davant aquest escenari, i en un moment de creixent despesa pública per les derivades de la pandèmia, es d’esperar que la capacitat legislativa del nou Parlament continuarà sent “marcadament social”, per la qual cosa preveiem revisió a l’alça de tributs, impostos i taxes o noves formes “creatives” de política fiscal que afectin múltiples sectors de l’economia, seguint el deixant de l’impost a les begudes ensucrades o l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. En qualsevol cas, i tenint en compte aquest horitzó apassionant des del punt de vista dels assumptes públics i la defensa dels legítims interessos del sector privat, els desitgem una bona entrada al 2021.