Asuntos Públicos

La pel·lícula electoral catalana de l’14-F

18 de diciembre de 2020 Por Iban Rabasa

Comparte

Email Facebook Linkedin Twitter

Com si es tractés del film de l’any, les eleccions catalanes ens presenten una escena de més incògnites que certeses. Sembla que les eleccions seran el proper 14 de febrer, però el Covid-19 les podria ajornar. Sembla que l’independentisme pot perdre força, però ningú ho pot assegurar. Sembla que Esquerra serà el partit més votat, però potser ho serà Junts. El teaser no revela detalls però pot ferir sensibilitats, queden avisats.

La primera escena de la pel·lícula es roda al Tribunal Suprem amb la sentència ferma d’inhabilitació del President de la Generalitat, Quim Torra. Davant la imperativa convocatòria electoral, els protagonistes de la pel·lícula emprenen camins separats, esvaint les esperances d’unitat real que reclamen els moviments socials separatistes. Independència sí, diuen Esquerra i Junts, però amb matisos.

Al capdavant hi haurà el republicà Pere Aragonès i la puigdemontista Laura Borràs. Els seus reptes, múltiples: fer front a la creixent desafecció entre l’independentisme, mobilitzar els seus votants sense un full de ruta clar per trencar amb Espanya i enfortir uns partits independentistes més afeblits i dividits que en l’anterior cita electoral del 2017. Encara que el panorama no els afavoreix, sembla indiscutible que Aragonès o Borràs es faran amb la Presidència de la Generalitat un cop passat el 14-F.

Els actors secundaris són vitals per al desenvolupament de la història. Segons les enquestes, el Partit Socialista milloraria resultats i el carismàtic Miquel Iceta es podria convertir en el cap de l’oposició en detriment de l’líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa. En una tercera baula hi hauria PP, en comú Podem, la CUP i Vox, que aconseguirien entre sis i nou escons cadascun. Si no hi ha un gir de guió molt inesperat, el partit de Santi Abascal irromprà per primera vegada al Parlament.

Font: https://govern.cat/govern/docs/2020/11/20/10/09/e4175174-36df-4717-b996-3d399241d381.pdf

A jutjar per les dades que ens ofereixen les enquestes, hi hauria dos grans canvis respecte als comicis electorals del 2017. D’una banda, la pujada en intenció de vot d’Esquerra, que guanyaria les properes eleccions amb més de el 20% dels vots. Aquest increment aniria en detriment de Junts, que seria segona o tercera força. De l’altra, la clara tendència a la baixa del vot de Ciutadans, que podria perdre més de la meitat dels escons. Treguin l’entrada aviat, que el ball de vots promet ser tot un espectacle.

 

Font: https://govern.cat/govern/docs/2020/11/20/10/09/e4175174-36df-4717-b996-3d399241d381.pdf

El desenllaç de la pel·lícula, com en totes les de suspens, és una incògnita. Això sí, sembla clar que el nou Govern emergirà un d’aquests tres supòsits.

A dia d’avui, el més probable és la que s’inverteixin les tornes del govern actual. És a dir, que Esquerra presideixi la Generalitat amb el suport de Junts. El Govern seguiria sent independentista, però amb matisos importants en l’acció de govern. Pere Aragonès podria deixar de banda el simbolisme i centrar-se en abordar reformes legislatives estructurals a Catalunya, així com promoure de manera més explícita el diàleg amb el govern espanyol.

Una altra possibilitat gens remota si Esquerra torna a desplomar-se el dia de les eleccions respecte als pronòstics de les enquestes, com va passar el 2017, és que es mantingui l’statu quo, i que la Laura Borràs es converteixi en la primera presidenta de la Generalitat amb el suport d’Esquerra. Sens dubte, aquest Govern s’assemblaria molt al de Quim Torra, i promouria la confrontació amb el Govern espanyol, fent molt difícil acords substancials entre Govern i Generalitat.

Hi ha alguna alternativa a un govern netament independentista? Doncs sí. Des de fa uns mesos sobrevola la possibilitat d’un tripartit entre Esquerra, PSC i En Comú Podem. És probable que els tres partits freguin la majoria absoluta, per la qual cosa seria Esquerra qui hauria de decidir si prefereix governar amb Junts o amb socialistes i comuns. Certament, no és el mateix.

Potser és cert que la realitat supera la ficció. To be continued.

Tags: Eleccionescat 2021
Iban Rabasa

Director

Public Affairs

Por Iban Rabasa

Artículos relacionados